Deep Space @ Catalan Newspaper ARA

La periodista catalana SĂ­lvia Marimon Molas describe en su artĂ­culo «La mirada de los expertos europeos» en el periĂłdico catalĂĄn ARA, el 31 de octubre de 2018, el taller“Deep Space: Re-signifying Valle de los CaĂ­dos”, la visita de los participantes al sitio y la necesidad de un cambio. De la narrativa del monumento.

ArtĂ­culo
La mirada dels experts europeus
SĂ­lvia Marimon Molas
31 octubre 2018

@ ARA

La mirada dels experts europeus: Res no Ă©s innocent

“És mĂ©s sofisticat, mĂ©s intelligent del que ens pensĂ vem”, reflexiona l’arquitecta Elizabeth Sikiaridi, responsable amb Frans Vogelaar d’Hybrid Space Lab, un estudi amb seu a BerlĂ­n que es dedica a transformar espais i monuments. “Les parets sĂłn nues, no hi ha infografia, i aixĂČ Ă©s encara mĂ©s perillĂłs”, diu. Sikiaridi, amb altres artistes, investigadors i arquitectes d’arreu del mĂłn, participa en el projecte independent Deep Space, que vol repensar el Valle de los CaĂ­dos. Tots, amb l’antropĂČleg Francisco FerrĂĄndiz, un dels experts que el 2011 va formar part de la comissiĂł creada per Zapatero per analitzar el futur del monument franquista, fan una “contravisita” al mausoleu.

PĂ­xels a la pedra

Si els monjos destaquen que al mosaic que decora la cĂșpula hi ha “espanyols i cristians”, FerrĂĄndiz en detalla el contingut “ofensiu”: “Equipara els mĂ rtirs de la Guerra Civil, que sĂłn del bĂ ndol franquista [hi ha banderes i detalls que indiquen on van caure], amb els sants que pugen cap a DĂ©u”. A la cĂșpula hi ha un canĂł amb un efecte visual curiĂłs: es clava a la nuca i segueix els moviments del visitant. “Quan vam fer l’informe vam demanar que es traguĂ©s el focus de la cĂșpula, i els monjos van illuminar millor la tomba de Franco”, explica FerrĂĄndiz. Els experts no van poder entrar a les criptes on hi ha les restes de 33.847 persones, vĂ­ctimes dels dos bĂ ndols. Entre 1959 i 1983 es van fer 491 viatges amb els cossos exhumats d’arreu d’Espanya. “MĂ©s de 12.000 no tenen nom -diu FerrĂĄndiz-. Quan vam venir els monjos es van retirar per resar en contra nostra”.

Els morts estan distribuĂŻts en cinc pisos, a banda i banda de la basĂ­lica, alguns de forma individual i d’altres en caixes de quinze. “No hi ha cap manteniment ni protocol”, afegeix l’antropĂČleg. Els monjos expliquen que el Valle de los CaĂ­dos, en part, el van construir els soldats de la Guerra Civil, perĂČ no especifiquen que tots van ser del bĂ ndol dels perdedors. No va ser fĂ cil fer realitat el somni grandiloqĂŒent de Franco. Per excavar la cripta subterrĂ nia a la roca de granit -tĂ© 260 metres de longitud- es van necessitar mĂ©s de 3.000 operaris. La cripta va ser ampliada el 1949 perquĂš a Franco el va decebre el primer projecte: no era tan grandiĂłs com esperava. La construcciĂł es va iniciar el 1941 i es va acabar el 1959, i la guia diu que s’hi van arribar a invertir 5.500 milions de pessetes el 1975: “Una part difĂ­cilment avaluable va ser sufragada mitjançant els donatius que es van rebre per la guerra”, detalla. Hi ha sis capelles dedicades a verges patrones de l’exĂšrcit i diferents al·legories de les forces armades custodien l’Ășltim tram de la nau. Ni rastre de “la bellesa positiva” que destaca la guia.

Als experts que han vingut d’arreu del mĂłn els costa entendre que tot plegat estigui pagat amb diner pĂșblic: “Escandalitza el desvergonyiment del discurs d’aquĂ­; Ă©s un discurs ranci, amb idees molt velles -reflexiona Paul Ingendaay, periodista del Frankfurter Allgemeine-. La famĂ­lia de Franco ha tingut poder durant molts anys, tenen privilegis que no haurien de tenir; aixĂČ seria impensable a Alemanya”. Ara bĂ©, no Ă©s fĂ cil repensar el Valle de los CaĂ­dos. “És molt complex i s’ha de contextualitzar -reflexiona Marie-Louise Ryback-Jansen, de l’Institute for Historical Justice and Reconciliation-. A Alemanya van necessitar 50 anys per canviar el discurs narratiu de la residĂšncia de Hitler, i actualment hi ha molta polĂšmica al monument Stone Mountain, als Estats Units [que ret homenatge als lĂ­ders de la ConfederaciĂł que representaven els estats esclavistes]”.

Els experts proposen aplicar “el pĂ­xel a la pedra”: projectar exposicions, amb l’ajuda de noves tecnologies, o fer monuments temporals que ajudin el visitant. “Volem acompanyar el monument en la seva ruĂŻna -diu FerrĂĄndiz-. Les escultures ja s’estan autodestruint”. El dictador estava convençut que les pedres desafiarien el temps perĂČ no ha sigut aixĂ­: no es pot anar pel camĂ­ que puja fins a la base de la creu perquĂš hi ha despreniments. L’Estat s’ha gastat mĂ©s de 20,3 milions d’euros des del 2008 fins a l’actualitat, prĂ cticament el doble del que ha ingressat. (Si no s’entra en horari de missa, l’entrada costa 9 euros.) Els experts urgeixen a canviar el discurs narratiu. El risc Ă©s, per exemple, la conclusiĂł a la qual arriba una jubilada britĂ nica desprĂ©s de visitar el monument: “Doncs al capdavall Franco no era tan terrible”.

AntropĂČlegs i arquitectes urgeixen a canviar el discurs i incorporar noves tecnologies.

related PROJECTS

related PRESS