La periodista catalana SĂlvia Marimon Molas describe en su artĂculo «La mirada de los expertos europeos» en el periĂłdico catalĂĄn ARA, el 31 de octubre de 2018, el tallerâDeep Space: Re-signifying Valle de los CaĂdosâ, la visita de los participantes al sitio y la necesidad de un cambio. De la narrativa del monumento.
ArtĂculo
La mirada dels experts europeus
SĂlvia Marimon Molas
31 octubre 2018
@ ARA
âĂs mĂ©s sofisticat, mĂ©s intelligent del que ens pensĂ vemâ, reflexiona lâarquitecta Elizabeth Sikiaridi, responsable amb Frans Vogelaar dâHybrid Space Lab, un estudi amb seu a BerlĂn que es dedica a transformar espais i monuments. âLes parets sĂłn nues, no hi ha infografia, i aixĂČ Ă©s encara mĂ©s perillĂłsâ, diu. Sikiaridi, amb altres artistes, investigadors i arquitectes dâarreu del mĂłn, participa en el projecte independent Deep Space, que vol repensar el Valle de los CaĂdos. Tots, amb lâantropĂČleg Francisco FerrĂĄndiz, un dels experts que el 2011 va formar part de la comissiĂł creada per Zapatero per analitzar el futur del monument franquista, fan una âcontravisitaâ al mausoleu.
Si els monjos destaquen que al mosaic que decora la cĂșpula hi ha âespanyols i cristiansâ, FerrĂĄndiz en detalla el contingut âofensiuâ: âEquipara els mĂ rtirs de la Guerra Civil, que sĂłn del bĂ ndol franquista [hi ha banderes i detalls que indiquen on van caure], amb els sants que pugen cap a DĂ©uâ. A la cĂșpula hi ha un canĂł amb un efecte visual curiĂłs: es clava a la nuca i segueix els moviments del visitant. âQuan vam fer lâinforme vam demanar que es traguĂ©s el focus de la cĂșpula, i els monjos van illuminar millor la tomba de Francoâ, explica FerrĂĄndiz. Els experts no van poder entrar a les criptes on hi ha les restes de 33.847 persones, vĂctimes dels dos bĂ ndols. Entre 1959 i 1983 es van fer 491 viatges amb els cossos exhumats dâarreu dâEspanya. âMĂ©s de 12.000 no tenen nom -diu FerrĂĄndiz-. Quan vam venir els monjos es van retirar per resar en contra nostraâ.
Els morts estan distribuĂŻts en cinc pisos, a banda i banda de la basĂlica, alguns de forma individual i dâaltres en caixes de quinze. âNo hi ha cap manteniment ni protocolâ, afegeix lâantropĂČleg. Els monjos expliquen que el Valle de los CaĂdos, en part, el van construir els soldats de la Guerra Civil, perĂČ no especifiquen que tots van ser del bĂ ndol dels perdedors. No va ser fĂ cil fer realitat el somni grandiloqĂŒent de Franco. Per excavar la cripta subterrĂ nia a la roca de granit -tĂ© 260 metres de longitud- es van necessitar mĂ©s de 3.000 operaris. La cripta va ser ampliada el 1949 perquĂš a Franco el va decebre el primer projecte: no era tan grandiĂłs com esperava. La construcciĂł es va iniciar el 1941 i es va acabar el 1959, i la guia diu que sâhi van arribar a invertir 5.500 milions de pessetes el 1975: âUna part difĂcilment avaluable va ser sufragada mitjançant els donatius que es van rebre per la guerraâ, detalla. Hi ha sis capelles dedicades a verges patrones de lâexĂšrcit i diferents al·legories de les forces armades custodien lâĂșltim tram de la nau. Ni rastre de âla bellesa positivaâ que destaca la guia.
Als experts que han vingut dâarreu del mĂłn els costa entendre que tot plegat estigui pagat amb diner pĂșblic: âEscandalitza el desvergonyiment del discurs dâaquĂ; Ă©s un discurs ranci, amb idees molt velles -reflexiona Paul Ingendaay, periodista del Frankfurter Allgemeine-. La famĂlia de Franco ha tingut poder durant molts anys, tenen privilegis que no haurien de tenir; aixĂČ seria impensable a Alemanyaâ. Ara bĂ©, no Ă©s fĂ cil repensar el Valle de los CaĂdos. âĂs molt complex i sâha de contextualitzar -reflexiona Marie-Louise Ryback-Jansen, de lâInstitute for Historical Justice and Reconciliation-. A Alemanya van necessitar 50 anys per canviar el discurs narratiu de la residĂšncia de Hitler, i actualment hi ha molta polĂšmica al monument Stone Mountain, als Estats Units [que ret homenatge als lĂders de la ConfederaciĂł que representaven els estats esclavistes]â.
Els experts proposen aplicar âel pĂxel a la pedraâ: projectar exposicions, amb lâajuda de noves tecnologies, o fer monuments temporals que ajudin el visitant. âVolem acompanyar el monument en la seva ruĂŻna -diu FerrĂĄndiz-. Les escultures ja sâestan autodestruintâ. El dictador estava convençut que les pedres desafiarien el temps perĂČ no ha sigut aixĂ: no es pot anar pel camĂ que puja fins a la base de la creu perquĂš hi ha despreniments. LâEstat sâha gastat mĂ©s de 20,3 milions dâeuros des del 2008 fins a lâactualitat, prĂ cticament el doble del que ha ingressat. (Si no sâentra en horari de missa, lâentrada costa 9 euros.) Els experts urgeixen a canviar el discurs narratiu. El risc Ă©s, per exemple, la conclusiĂł a la qual arriba una jubilada britĂ nica desprĂ©s de visitar el monument: âDoncs al capdavall Franco no era tan terribleâ.
AntropĂČlegs i arquitectes urgeixen a canviar el discurs i incorporar noves tecnologies.
related PROJECTS
related PRESS